dimecres, 26 de març del 2008

UN HISTÒRIC DE CCOO REBUTJA EL JOC BRUT DE CCOO

Un històric de CCOO, a qui recentment li han clavat una punyalada els que pugnen per fer-se amb el poder de CCOO, ens ha enviat un escrit on lamenta les males arts dels seus companys de sindicat.

Les conseqüències de la denúncia pública ‘ENXAMPATS! ’ , feta pel sindicat ASEMIT davant els treballadors municipals el passat 17 de març, porten cua i donaran encara molt que parlar.

Que d’un temps ençà CCOO té una forma de fer sindicalisme un tant ‘sui generis’ no és cap misteri. Els fets que hem destapat i que CCOO s’amaga, enterboleixen i posen en entredit l’acció sindical d’aquesta formació. És propi de farsants manifestar públicament tenir molt clar que les solucions han de ser globals i, d’amagat , fer negociacions parcials pel seu propi interès, amb canvis de categoria i increments salarials, sense oposicions, que arriben fins al 49%

On queda el famós sindicalisme reivindicatiu i participatiu que preconitza CCOO al nostre ajuntament? On queda la transparència que exigeixen i refreguen per la cara de tothom?

ASEMIT, un cop més, ha tornat a posar a l’aparador, sense embuts, les ‘vertaderes propostes’ que fa CCOO a qui denominen ‘l’adversari natural dels treballadors’ i això ha provocat que algú de CCOO s’enrabiés i publiqués el sou de la Guàrdia Urbana. Això no és rellevant, perquè un d’ells, el que porta més de 15 anys alliberat sense posar-se l’uniforme, els pot explicar el que cobra. Sí que ho és que ho facin com un joc de mans pervers i miserable per tapar la seva impostura davant els treballadors municipals, fent aparèixer els treballadors de la Guàrdia Urbana com uns privilegiats. Curiosament, un històric de CCOO a palau, a qui recentment li han clavat una punyalada els que ara pugnen per fer-se amb el poder de CCOO, s’ha adonat d’aquest comportament antisindical i ens ha enviat un escrit on lamenta les males arts dels seus companys.

I mentrestant, els treballadors municipals, que encara no tenen resolta la valoració dels seus llocs de treball, ni perceben la diferència de l’IPC català dels anys 2006 i 2007, han de patir les conseqüències del discurs de la demagògia i la frustració que proclama CCOO per amagar les trampes d’alguns sindicalistes farsants que només miren per a ells.

Tant de bo que la denúncia pública de la impostura de CCOO, feta pel sindicat ASEMIT, els serveixi de reflexió i d’inflexió davant els reptes de futur que tenim tots els treballadors municipals. Mentrestant, tingueu la seguretat que l’ASEMIT i la UGT no us deixarem plantats i seguirem fent la feina.