ELS TREBALLADORS MUNICIPALS HEM PATIT UN CONAT D’ACTE-MORDASSA EN LA LLIBERTAT D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ SINDICAL

Uns dies després que el Bloc del nostre sindicat ja torna a ser visible des dels ordinadors municipals, és una bona ocasió per reflexionar sobre el dret d’expressió i d’informació sindical que tenim els sindicats i també sobre el dret de rebre informació sindical que tenen tots els treballadors municipals.
Anys enrere, la informació arribava escrita en paper o transmesa oralment a les assemblees. Amb l’arribada de les noves tecnologies, també es fa arribar via correu electrònic o accedint als llocs web dels sindicats. Tant en un cas, com a l’altre, tothom que tingui uns principis mínimament democràtics, estarà d’acord en que no es pot restringir el dret als treballadors d’estar informats dels assumptes laborals que els puguin interessar. Per tant, el dret dels treballadors a estar informats, entranya la responsabilitat dels nostres governants a mantenir-se alerta per no permetre que res ni ningú tingui la temptació de restringir o minvar aquest dret.
El nostre sindicat entén que el dret a estar informat dels assumptes laborals ha d’esser exercit de manera natural i res té a veure amb els que intenten, de manera perversa, confondre l’opinió pública comparant aquest dret amb el mal ús d’utilitzar l’accés a internet durant la jornada laboral per a fer reserves de vacances, consultar blocs d’amics o pàgines amb continguts eròtics o sexuals.
El dret a rebre o accedir a la informació de caire sindical és un privilegi del qual no gaudeixen encara milions de treballadors a tot el món, que el veuen com una utopia difícil d’aconseguir, i que és causa de tota mena de represàlies. Són molts els estats que encara la mantenen proscrita. No obstant això, el vertiginós desenvolupament de les noves tecnologies ha obert gairebé totes les portes, i ni tan sols les dictadures més hermètiques poden impedir completament que es filtri la llibertat per les autopistes virtuals i les antenes parabòliques. En la memòria dels treballadors més vells de la casa encara palpita l'absència de la llibertat d’accés a la informació de caire sindical. Sense aquesta llibertat d’accés a la informació, l’atmosfera seria irrespirable i els treballadors deixarien de ser lliures i també iguals, doncs no es podria assegurar la mateixa igualtat d’oportunitats i de coneixements sobre l'actualitat laboral a tothom que treballa a l’Ajuntament. Els perills no només existeixen als països regits per governs autoritaris. La restricció patida aquests dies enrere pels treballadors municipals envers el nostre sindicat ens ha permès ser testimonis d'excepció de com, fins i tot societats en les quals la llibertat d'expressió i d’informació sindical està profundament arrelada, es poden patir conats d'actes-mordassa totalment inadmissibles.
Som conscients que qui restringeix el dret als treballadors a accedir a la informació sindical, ho fa per silenciar o amagar allò que no vol que se senti, però avui això és pràcticament impossible perquè els canals són massa per ser silenciats en la seva totalitat.Des d’aquests Bloc sindical, donem les gràcies a qui correspongui per haver donat les instruccions polítiques precises i oportunes per tal que el sentit comú retorni a casa nostra i que l’accés de tots els treballadors a la informació de caire sindical surti de la zona ombrívola de confusió i incertesa i continuï sent un estendard de la llibertat sindical.

S’HAURAN DE REPETIR LES ELECCIONS SINDICALS? TOT ÉS POSSIBLE!

Lluny del la xerrameca barata a la que ens tenen acostumats els representants sindicals de CCOO als seus correus electrònics i butlletins, el cert és que el conflicte plantejat amb el procediment electoral per a renovar la representació de la Junta de Personal i l’entrada en vigor de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic encara no està resolt i dependrà del que resolgui el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya o, en última instància, d’una sentència judicial.
Pel nostre sindicat resulta obvi que els interessos dels funcionaris quedarien millor representats amb 21 delegats que amb els 19 actuals, però també ha quedat clar que ni a CCOO ni a la USOC els interessa que es compleixi la Llei, i actuen de forma interessada i amb un objectiu sindical clar: no perdre la majoria a la Junta de Personal que els proporciona el benefici, gens menyspreable, de disposar de tota la jornada laboral del president (CCOO) i del secretari (USOC) per a dedicar-la a tasques sindicals.
A priori, de les tres opcions possibles: repartir els 21 delegats segons els vots obtinguts per cada formació sindical el passat 25 d’abril, tornar a celebrar eleccions sindicals o efectuar eleccions parcials; les dos primeres se’ns presenten com a més possibles.
El nostre sindicat mai llença la tovallola i lluitarà fins al final i, quan arribi el moment, se sabrà la resolució definitiva del conflicte. De moment, l’intent indissimulat de CCOO i la USOC d'apartar l’ASEMIT i la UGT de la presa de decisions sindicals ha quedat palès perquè l’espai que ocupa l’ASEMIT, com a primera força sindical a la Junta de Personal, els fa nosa i també por, perquè defensem els interessos de tots els treballadors i cada cop més gent s’està sumant al nostre projecte sindical.
No és que ens fiem de les enquestes, però us demanem que us animeu a respondre amb sinceritat la que us proposem a la part dreta d’aquest post i que sigui allò que digui la majoria. Animeu als vostres companys i companyes a votar una de les opcions i, si s’han de celebrar noves eleccions sindicals, serà el moment de la responsabilitat col·lectiva.

(només es permet un vot per ordinador)