dilluns, 10 de desembre del 2007

REFLEXIONS NADALENQUES
UGT i ASEMIT 1+1= 3

Primer de tot: recordar que els diners que s’abonaran a la nòmina de desembre, corresponents a la pèrdua de poder adquisitiu, a l’augment del Complement Específic de les pagues extres de juny i desembre, durant el període 2007-2009 i del Fons Social, són fruit del treball sindical seriós que practiquem la UGT i l’ASEMIT, demostrant dia a dia la capacitat de complir amb els compromisos i la feina i no deixant plantats als treballadors sense passar el fons social, com va passar durant els cinc mesos de mandat de l’anterior president de la Junta de Personal.

En segon lloc, la UGT i l’ASEMIT ens fem ressò de la inquietud i la preocupació d’una plantilla que segueix sense veure en la proposta de Valoració dels Llocs de Treball un sistema de remuneració just i equilibrat, circumstància que treu molt els ànims enlloc d’estimular-los i que, de no modificar-se aquesta situació, dificultarà enormement l’assoliment dels nous reptes de modernització de la nostra organització.

En tercer lloc, ara que s’acaba l’any i també la vigència de l’acord, ens fa molta pena escoltar a CCOO pontificant frases boniques només de cara a la galeria com: “des del nostre sindicat continuarem cridant a la responsabilitat de l’Ajuntament i la unitat de tots els representants dels treballadors, per tal anar a favor d’adoptar solucions integrals que realment permetin millorar a tots els treballadors municipals”. La UGT i l’ASEMIT hem intentat, per activa i per passiva, identificar i justificar, mitjançant el diàleg amb CCOO, les enormes avantatges de treballar tots junts de cara a la negociació del proper acord i els altres temes importants, però CCOO no ha mostrat una veritable voluntat per a transaccionar, per arribar a una situació d’autèntic consens. Molt hauran de canviar les coses l’any vinent a CCOO perquè això sigui possible.

Finalment, us desitgem que gaudiu d’aquestes millores, que tingueu unes bones festes de Nadal i un 2008 curull d'èxits i salut, amb la seguretat que l’any vinent seguirem negociant per millorar les condicions de TOTS vosaltres i no només per la Guàrdia Urbana, com us volen fer creure els de CCOO.

Sindicat ASEMIT

dijous, 22 de novembre del 2007

ELS SINDICATS UGT i ASEMIT SIGNEN UN ACORD D'UNITAT D'ACCIÓ SINDICAL

1+1=3 Junts serà millor que la suma UGT+ASEMIT

UGT i ASEMIT van signar ahir un conveni d'unitat d'acció sindical. La col·laboració entre ambdós sindicats no és nova, ja que "existia una relació molt estreta des de fa quatre anys", va confirmar ahir el president d'ASEMIT, Josep Ramon Borràs. Aquesta col·laboració s'ha concretat en múltiples accions, documents conjunts i la posada en comú de l'estratègia més convenient per a aconseguir bons acords per a tot el personal. En aquest sentit també es va manifestar el secretari de serveis públics de la UGT, Àngel Martín de Sande, qui va assegurar que "l'acord obre un nou escenari en un model municipal marcat per un nou govern que té una clara voluntat de canvi" .
En paraules d'Antoni Tost, secretari de l'ASEMIT, "l'Ajuntament de Tarragona té 1010 treballadors funcionaris i l'equip de govern vol modernitzar el funcionament de l'administració, circumstància que donarà moltes oportunitats de millora professional als treballadors municipals" UGT i ASEMIT sumaran més de tres-cents afiliats "amb la clara voluntat d'unir esforços que duguin a una maximització de l'eficàcia sindical davant dels treballadors municipals, que en seran els grans beneficiaris".
Així i tot, el president del sindicat ASEMIT, Ramon Borràs, va afirmar que "ASEMIT continuarà gaudint d'independència funcional i organitzativa, però els dos sindicats tenim la voluntat clara de concórrer de manera conjunta a les eleccions sindicals de 2011".

divendres, 16 de novembre del 2007



CCOO: DOBLE LLENGUATGE I MOLTA XERRAMECA BARATA!



Nosaltres sí, però vosaltres no. Només així pot entendre's que els de CCOO constantment denunciïn la contractació per la via d’urgència com una forma impura i perversa per endollar parents i amics a la funció pública i, després, alguns dels seus, que ocupen càrrecs directius i de representació sindical, utilitzin justament aquesta metodologia de contractació a les seves àrees de responsabilitat. Ahir, a la Comissió informativa de personal en van fer tota una demostració. Quina congruència!
Més congruència: l’expresident de la Junta de Personal, escollit i cessat per majoria sindical, ara treu pit i ens envia pamflets donant-nos lliçons de democràcia i acusant a la majoria sindical de la Junta de Personal d’haver-lo fet fora amb un “cop d’estat”.
Més congruència: l’expresident va prometre corregir desequilibris i donar solucions globals, però durant cinc mesos no va ser capaç ni de passar el fons social.
En poc menys d’un mes, la nova majoria sindical de la Junta de Personal, liderada pel president Jordi Pallàs, ha estat capaç d'aconseguir que a la nòmina de desembre TOTS els funcionaris cobrin els endarreriments pendents derivats del compliment de l’article 24 del Conveni i també el fons social.
Rectificar és de savis, però negant l’evidència i crispant la vida sindical amb
pamflets que volen posar en dubte l'honorabilitat i la noblesa del nou president de la Junta de Personal, o de la cap de servei de RRHH, de saviesa, precisament, no es demostra tenir-ne molta.

dijous, 15 de novembre del 2007

UGT i ASEMIT FEM LA FEINA

Fruit del treball de col·laboració entre la UGT i l'ASEMIT, hem aconseguit que TOTS els funcionaris cobrin els endarreriments pendents de l'IPC català a la nòmina de desembre de 2007

Fem memòria:

A la nòmina de gener de 2007, l’Ajuntament havia deixat de pagar l’IPC Català a TOTS els funcionaris, llevat de la Guàrdia Urbana que sí ho cobrava en virtut del seu acord específic.
Fins a la data només s’havia pogut arribar a un acord amb la Corporació d’augmentar durant el 2007 el complement específic en un import igual a l’1% de la suma del sou base, del complement de destinació i del complement específic. Aquesta quantitat era insuficient i no garantia assolir la percepció íntegra del complement específic en tres anys (juny 2007- desembre 2009)


Fem la feina:

- A la nòmina del mes de desembre de 2007 cada funcionari cobrarà els endarreriments corresponents a l’IPC català. (Per entendre’ns, aquest import equival a multiplicar per 14 la productivitat per rendiment, abonada a la nòmina de novembre de 2006, incrementada en un 2%)

-D’altra banda, l’ajuntament es compromet a aplicar a cada funcionari els increments retributius suficients per tal que, a la paga extraordinària de desembre de 2009, es percebi l’import del 100% d’una mensualitat del complement específic. D’aquesta manera, haurem aconseguit que les pagues extraordinàries "dobles" esdevinguin per fi una realitat.

El treball conjunt de la UGT i l’ASEMIT ha servit per a corregir el greuge retributiu que veníeu patint els funcionaris, en relació a la Guàrdia Urbana, quedant demostrat que NEGOCIEM PER MILLORAR LES CONDICIONS DE TOTS ELS TREBALLADORS MUNICIPALS I NO NOMÉS PER LA GUÀRDIA URBANA, TAL COM ENS VOLEN FER CREURE ELS DE CCOO.

LES MILLORES NO VENEN DE L’AIRE DEL CEL. NOMÉS SUMANT ESFORÇOS UGT-ASEMIT LES HEM ACONSEGUIT PER A TOTHOM.


Llegir les propostes

diumenge, 11 de novembre del 2007

TRANSPARÈNCIA CONTRA LA DEMAGÒGIA DE CCOO


En un correu electrònic titulat "CCOO compleix la paraula", s’afirma que davant l'engany permanent, la falta de diàleg i la negació de l'actual Equip de Govern, per aplicar a tots els treballadors laborals les mateixes millores soci-econòmiques adjudicades al col·lectiu de funcionaris de la Guàrdia Urbana, s’ha presentat al Jutjat Social un Conflicte Col·lectiu.
La pregunta és si aquestes accions són pel bé de tots els treballadors o solament pels interessos personals d'uns quants. És innegable la capacitat d'aquesta gent per a practicar el sensacionalisme més descarat (recordeu la recent proposta de 300€ mensuals de productivitat per a TOTS? ) o per donar corda a propostes sindicals basades en l’exercici reiterat de la demagògia.
Està per veure si tindran la barra de demanar al Jutge l’aplicació de "la llei de l’embut: l’ample per a ells i l’estret per a tu". Dit d’una altra manera, cobrar com la Guàrdia Urbana, però fent l’horari dels funcionaris, que és inferior en 10 hores mensuals al de la Guàrdia Urbana. Tot això no és més que una presa de pèl alarmant o una cosa més greu, que s'acostuma a anomenar manipulació.
De debò que ja en teníem ganes que posessin el Conflicte Col·lectiu, per negar-se l’Ajuntament a aplicar el que ells demanen, que no és altra cosa que la llei de l’embut. Que tinguin molt d’èxit en la seva reclamació i, si us plau, que s’acabi aquesta comèdia que ja dura quatre anys.

dimarts, 30 d’octubre del 2007

EQUILIBRI SINDICAL?

LA TÍRRIA CONTRA LA GUÀRDIA URBANA

Companys/es, el 'juantxito' de CCOO una vegada més s'ha superat efectuant greus desqualificacions a una treballadora municipal a qui acusa de trànsfuga. L'home està convençut que avui ha complert amb una noble, lleial i alta missió escampant aquesta porqueria sindical, però no s'adona que els seus 'capos' se n'enfoten d'ell i només el consideren mera comparsa per fer-los la feina bruta, mentre ells, a l'ombra de les cantonades de la plaça de la Font, s'amaguen de donar la cara, van teixint la seva particular 'promoció professional' i ni tan sols s'ocupen de donar-li el més elemental suport en la correcció ortogràfica o d'estil. Hàbilment, es garanteixen que el 'juantxito' quedi ben sol i retratat si pinten bastos i algú presenta una denúncia per infracció al 208 del CP, perquè una cosa és la crítica i l'altra la difamació. Quin gran companyerisme, tenen un morro que se'l trepitgen!
'Juantxito', pel teu bé, fes-nos cas i engega'ls tots a dida abans que sigui massa tard!

dissabte, 27 d’octubre del 2007



LA LLEI DE L’EMBUT


CCOO reivindica la llei de l’embut, l’ample per a ells i l’estret per a tu


El pedrojota de CCOO ha enviat un altre furibund atac a la gestió dels responsables que hi ha al capdavant de la regidoria de personal per no haver aplicat la ‘llei de l’embut’. Una particular ‘llei’ que CCOO exigeix que els apliquin en benefici del seu propi interès. Aquests, són ‘els seus’ veritables principis d’igualtat i equitat que reivindiquen.
Com s'atreveixen a donar lliçons de sindicalisme, els que estan demanant els sous dels funcionaris de la Guàrdia Urbana però els hi neguen la jornada de 35 hores setmanals? Doctor Jekyll i Mister
Hyde, esquizofrènia, potser cara dura? No pot ser que els nostres companys ens prenguin per idiotes.

D'altra banda, l’insult i la desqualificació pública que fa el pedrojota de CCOO dels responsables de personal, només posa de manifest la seva fatxenderia i el seu dogmàtisme. Per això, li hem comprat el llibre "L'art d'amargar-se la vida" de Paul Watzlawick, que estarem encantats de regalar-li a fi que prengui consciència del mestratge que té en aquesta feina.


divendres, 19 d’octubre del 2007

Aquest divendres, el pedrojota de la secció sindical de CCOO ha enviat a tots els treballadors municipals un altre exabrupte dels seus, en forma de correu electrònic massiu, ple de calumnies i falsedats interessades. Certament, l’única acta legal és la proposada per la majoria de delegats i delegades que composen la Junta de Personal i que l’expresident va censurar de manera antidemocràtica i amb tics que ratllen el despotisme.
De fet, els responsables de personal no han fet altre cosa que el mateix que van fer en el seu dia quan una majoria de delegats i delegades de la Junta de Personal es van reunir i van escollir President i Secretària de la Junta; és a dir, donar validesa a les decisions de la majoria democràtica. Una decisió, llavors, reivindicada per CCOO i els seus socis del pacte de sang. Ara ha passat exactament el contrari, però amb els mateixos arguments i raonaments democràtics. Deslegitimar els responsables de l’àrea de personal, tractant-los de partidistes, marrullers i prepotents, no és més que una ‘pataleta’ dels que només accepten les normes del joc democràtic quan els són favorables.
Els sindicalistes de CCOO han tastat la medicina democràtica que ells van aplicar primer. Que en prenguin nota i que vagin en compte amb les expressions injurioses que poden constituir un presumpte delicte contra l’honor de les persones, recollit a l’article 208 del Codi Penal.

Llegir l'escrit furibund de CCOO

dijous, 11 d’octubre del 2007

De debò, que avui ha estat lamentable l'actuació del president de la Junta de Personal i la soldadesca desordenada de CCOO que l’acompanyaven. És inconcebible que aquest senyor, que presumeix de dialogant i demòcrata, es negui a incloure a l'ordre del dia aquells assumptes que van ser sol·licitats per la majoria dels membres de la Junta de Personal, tot perquè s'imagina que li poden fer perillar la situació de privilegi que gaudeix actualment. Al final, tots aquests episodis de censura antidemocràtica tenen enormes similituds amb els que practica un altre president. Ens referim al goril·la vermell de Veneçuela.
Aclarim a la soldadesca desordenada de CCOO que en suposada democràcia, per a segrestar l’exemplar del setmanari “El jueves” va caler un acte judicial. Al seu delegat i president, per a segrestar la voluntat de la majoria de delegats i assestar un clatellot al funcionament democràtic de la Junta de Personal, pretenia valdre’s del raquític argument d’”evitar discussions inútils”. Au va campió de la concòrdia, que avui t’has superat!
A veure si s’assabenta el president de la Junta de Personal que l’únic que tergiversa la realitat és ell, desbaratant les ofertes sinceres de diàleg i de treball conjunt que li hem proposat, per a mantenir la situació de privilegi i evitar que a la soldadesca que l’acompanya se’ls acabi la feina i s’hagin de posar l’uniforme de guàrdia o la bata de porter d’escola i anar a treballar.
Així de senzill i clar. Que ningú ho dubti.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Tot i l'optimisme del President de la Junta de Personal -quan ens parla de “la seva il·lusió personal per la millora en les relacions entre les diverses forces sindicals de l'Ajuntament”- els 10 delegats que constituïm actualment la majoria sindical a la junta de personal (6 de l’ASEMIT, 3 de la UGT i la delegada no adscrita, Sra. Aïda Basarrate) hem pogut constatar, en un escrit que ens ha enviat, la decisió -que ratlla el despotisme- de no incloure en l'ordre del dia temes que li havíem demanat debatre com és la modificació de la representació sindical a la Mesa General de Negociació dels funcionaris.
Al seu darrer escrit, ha deixat de dissimular i ens diu:
“Jo no he dit que no es convoqui una Junta per parlar d'aquest tema, només us he dit que havia fet una consulta a la Generalitat per saber si el canvi era possible legalment. Com podeu comprendre, mentre jo sigui president de la Junta, les convocatòries que no faci jo no serveixen per a res. Per tant, l'ordre del dia vàlid és el que jo us he enviat” Òbviament, aquest comunicat ha servit almenys perquè, davant els treballadors municipals, s'hagi tret definitivament la careta.
Tot i això, hem decidit assistir a la reunió extraordinària, a la qual ens ha convocat a la Casa Canals, i passar dels “numerets de circ” als quals ja estem acostumats, anant més enllà i debatent amb normalitat tots els assumptes proposats per l’actual majoria sindical.

Us
recomanem una ullada a la prova palpable i evident del que us hem explicat al següent enllaç:
http://www.asemit.com/junta.pdf

dijous, 4 d’octubre del 2007

PRODUCTIVITATS PER A TOTS O... EL “TEATRILLO” DE CCOO?

Fa mesos, la representació dels treballadors i la de l’equip de govern municipal vam acordar negociar l’establiment d’uns criteris objectius per al repartiment dels plus de productivitat. La voluntat d’establir aquests criteris per part dels sindicats UGT i ASEMIT era doble. D’una banda evitar la tradicional manca de criteris objectius en l’assignació dels complements de productivitat, que no permeten argumentar mínimament que un treballador guanyi més que un altre; i d’altra, evitar la segregació salarial actual que impedeix que tots els treballadors de la casa puguin accedir al cobrament d’aquests plus.
Fins aquí tots hem estat d’acord, però fa uns dies que CCOO s’ha desmarcat amb una proposta que pot arribar als 300 € mensuals de productivitat per a cada treballador. Tenint en compte que a l’Ajuntament hi treballen uns 1010 treballadors, una simple operació matemàtica ens diu que ens caldrien 3.636.000 € anuals per a fer front a la seva proposta de repartiment dels plus de productivitat per a l’any 2007, 4.132.290 € per l’any 2008 i 4.641.960 € per l’any 2009. Actualment es destina al pagament de productivitats una quantitat aproximada de 1.445.000 € anuals. D’aquí que nosaltres ens preguntem, d’on trauran els més de 2.191.000 € que els falten per a poder dur a terme la seva proposta? o és només una proposta més de cara a la galeria?
Resulta obvi que nosaltres, com a forces sindicals, no renunciem a aconseguir millores econòmiques per a tothom, però la nostra responsabilitat sindical ens obliga a ser realistes i a no crear ni confusió ni falses expectatives a ningú. Per això hem elaborat una proposta de criteris objectius per a l’assignació de complements de productivitat que volem negociar amb la corporació i evitar així l’actual manca de criteris objectius en l’assignació dels complements de productivitat i també universalitzar el cobrament d’aquests plus, evitant-se així l’actual segregació salarial que impedeix que tots els treballadors puguin accedir al cobrament d’aquests plus.
Podeu descarregar la nostra proposta de criteris objectius per a l'assignació dels complements de productivitat a l'Ajuntament de Tarragona en format PDF a la següent adreça:
Ben cordialment,
Sindicats UGT i ASEMIT

dijous, 27 de setembre del 2007


NO! A L'ASSETJAMENT SINDICAL
L’ASEMIT denunciarà totes les formes de violència que es puguin produir als llocs de treball municipals. Cal reconèixer i rebutjar totes les formes que adopta la violència: la física, la verbal, la sexual, la psicològica...
Des de l’ASEMIT considerem que l'assetjament, en aquest cas sindical, no és un problema solament de les persones que el pateixen sinó que és necessari que tots actuem per tal de fer-lo desaparèixer, els sindicats els primers. Demà mateix parlarem amb el President de la Junta de Personal i li demanarem que retiri l'escrit que hi ha penjat a l'interior del plafó informatiu del seu sindicat CCOO.




dimecres, 19 de setembre del 2007


COMUNICAT UGT-ASEMIT

Com segurament molts de vosaltres ja sabreu, en els darrers dies s’ha produït la dimissió de la Sra. Aïda Basarrate com a Secretària de la de la Junta de Personal i com a delegada de la USOC, fet que ha provocat un canvi en l’escenari sindical de l’actual Junta de Personal.
ASEMIT-UGT hem treballat des d’aquesta nova situació per intentar arribar a un compromís de col.laboració entre ASEMIT-UGT-CCOO, perque pensem que és el que pot donar millors resultats.
El camí és difícil, però la nostra voluntat de consens és ferma i així ho reflectirem a la Mesa Negociadora i a la Junta de Personal. Treballarem des d’aquesta postura per una defensa potent dels treballadors de l’Ajuntament de Tarragona, especialment en els temes pendents d’aquí a final d’any, com són les retribucions, les productivitats, la valoració de llocs de treball i l’acord/ conveni

dimarts, 14 d’agost del 2007

AMNÈSIA INTERESSADA


Sembla mentida com som les persones, o millor dit, com funciona la memòria de les persones. Bé, tan és, començarem dient que no es pot desmentir una mentida, ja que és mentida. Els darrers escrits de CCOO no s’ajusten gens a la realitat que s’està vivint i que ells qualifiquen com a “fet excepcional”. En relació a aquest “fet excepcional”, és veritat que la companya Aïda Basarrate se n’ha anat de la USOC, i ho podem entendre, perquè més d’un de nosaltres, en el seu lloc, també ho hauríem fet.
Ens sorprèn que els avui escandalitzats pel transfuguisme, fa uns anys van abandonar la UGT emportant-se, no sempre amb honestedat, els seus afiliats.
També és cert que la companya Aïda Basarrate ha deixat la Secretaria de la Junta de Personal. Ara bé, el més cert i fonamental, que ningú explica, és que la companya Aïda va marxar de la USOC desprès d’una reunió del Sindicat, en la qual se li va plantejar que dimitís de Secretària General de la Secció Sindical de la USOC per no combregar amb la seva línia de treball. Aquest fet va suposar la culminació de tres anys de contínues desavinences, confrontacions i disputes personals internes amb les quals no hi estava gens d’acord.
Efectivament, per coherència sindical, darrera d’aquesta falta de confiança es produeix la sortida de la USOC.
Resulta evident que els companys de CCOO estan en absoluta contradicció utilitzant interessadament dues vares de mesurar ben diferents.
Nosaltres no ens vam oferir a la companya Aïda, com van fer els companys de CCOO, que van ser els primers en oferir-se en donar-li recolzament i suport si es quedava amb ells.
Obliden els companys de CCOO que la UGT fa poc més de dos anys, ja va patir el que ells denominen “fet excepcional”. Cal recordar-los que sota les sigles de la UGT van marxar vuit (8) companys, primer al grup mixt i poc desprès es van incorporar a la USOC i van deixar a la UGT amb un delegat a funcionaris i un delegat a laborals. I per descomptat, cap d’ells va dimitir com a delegat.
També convé recordar que en l’anterior Comitè d’Empresa un delegat de la Candidatura Independent es va veure compel·lit pels seus companys a presentar la dimissió després d’haver intentat passar-se, a canvi de no direm quines promeses, ( no cal furgar en la ferida d’ algú que va cometre un error però que en darrera instància va tenir la decència de rectificar) a les files de la llavors UGT, posteriorment grup d’ escindits i posteriorment USOC.
Si després d’aquest exercici de memòria, CCOO es manté en la seva postura de no pactar amb trànsfugues, ni amb aquells que acullen a trànsfugues, serà curiós esperar quina explicació donaran per mantenir un pacte amb qui no només és trànsfuga sinó que provoca de sotamà el transfuguisme.
Es veritat que darrerament la UGT va manifestar el seu interès per fer un procés d’aproximació amb els companys de CCOO, però també es veritat que els companys de CCOO, volien fer un procés d’aproximació amb la UGT només deixant fora els companys de l’ASEMIT. Per tant, no sabem a què juga CCOO.
Doncs NO i NO, companys! No a la manca de responsabilitat, no a la incontinència verbal i no a les cerimònies interessades de confusió i hipocresia per explicar les coses segons convenen en cada moment.
No sabem què passa amb els companys de CCOO, no sabem si es protagonisme, personalisme o ganes de superació. Si es tracta d’això darrer, realment s’han superat!



Sindicats UGT i ASEMIT

dimecres, 1 d’agost del 2007

L'ACTOR SECUNDARI BOB
Hem sabut que el post titulat “ROMA, NO PAGA TRAÏDORS!” li ha sentat com una patada a la boca a l’estrateg de CCOO al nostre ajuntament i, emprenyat com un mico, contraataca fent treballs extraordinaris pels de la USOC. Sembla que la xerrameca barata és el seu sedant preferit.
Frases boniques com “Nosaltres volem que les millores siguin per tots i que l’empresa no desenvolupi accions en benefici d’uns pocs i per a càstig dels demés” no són més que frases de galeria, doncs resulta irònic que els que s’han caracteritzat per “negociar” a l’anterior legislatura interinatges per la via d’urgència o pidolar pels despatxos productivitats mensuals de 232,22 euros per als seus delegats, ara ens vulguin donar classes d’ètica sindical.
Aliar-se amb CCOO per escriure mentides no els ajudarà a netejar els seus pecats i les seves misèries.
Asemit, sense tanta xerrameca barata, farà la feina a que s’ha compromès i seguirà avançant fent propostes creïbles, raonades i solvents. Ens en sortirem, i ens en sortirem bé!

dimecres, 25 de juliol del 2007

ELS TREBALLADORS MUNICIPALS HEM PATIT UN CONAT D’ACTE-MORDASSA EN LA LLIBERTAT D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ SINDICAL

Uns dies després que el Bloc del nostre sindicat ja torna a ser visible des dels ordinadors municipals, és una bona ocasió per reflexionar sobre el dret d’expressió i d’informació sindical que tenim els sindicats i també sobre el dret de rebre informació sindical que tenen tots els treballadors municipals.
Anys enrere, la informació arribava escrita en paper o transmesa oralment a les assemblees. Amb l’arribada de les noves tecnologies, també es fa arribar via correu electrònic o accedint als llocs web dels sindicats. Tant en un cas, com a l’altre, tothom que tingui uns principis mínimament democràtics, estarà d’acord en que no es pot restringir el dret als treballadors d’estar informats dels assumptes laborals que els puguin interessar. Per tant, el dret dels treballadors a estar informats, entranya la responsabilitat dels nostres governants a mantenir-se alerta per no permetre que res ni ningú tingui la temptació de restringir o minvar aquest dret.
El nostre sindicat entén que el dret a estar informat dels assumptes laborals ha d’esser exercit de manera natural i res té a veure amb els que intenten, de manera perversa, confondre l’opinió pública comparant aquest dret amb el mal ús d’utilitzar l’accés a internet durant la jornada laboral per a fer reserves de vacances, consultar blocs d’amics o pàgines amb continguts eròtics o sexuals.
El dret a rebre o accedir a la informació de caire sindical és un privilegi del qual no gaudeixen encara milions de treballadors a tot el món, que el veuen com una utopia difícil d’aconseguir, i que és causa de tota mena de represàlies. Són molts els estats que encara la mantenen proscrita. No obstant això, el vertiginós desenvolupament de les noves tecnologies ha obert gairebé totes les portes, i ni tan sols les dictadures més hermètiques poden impedir completament que es filtri la llibertat per les autopistes virtuals i les antenes parabòliques. En la memòria dels treballadors més vells de la casa encara palpita l'absència de la llibertat d’accés a la informació de caire sindical. Sense aquesta llibertat d’accés a la informació, l’atmosfera seria irrespirable i els treballadors deixarien de ser lliures i també iguals, doncs no es podria assegurar la mateixa igualtat d’oportunitats i de coneixements sobre l'actualitat laboral a tothom que treballa a l’Ajuntament. Els perills no només existeixen als països regits per governs autoritaris. La restricció patida aquests dies enrere pels treballadors municipals envers el nostre sindicat ens ha permès ser testimonis d'excepció de com, fins i tot societats en les quals la llibertat d'expressió i d’informació sindical està profundament arrelada, es poden patir conats d'actes-mordassa totalment inadmissibles.
Som conscients que qui restringeix el dret als treballadors a accedir a la informació sindical, ho fa per silenciar o amagar allò que no vol que se senti, però avui això és pràcticament impossible perquè els canals són massa per ser silenciats en la seva totalitat.Des d’aquests Bloc sindical, donem les gràcies a qui correspongui per haver donat les instruccions polítiques precises i oportunes per tal que el sentit comú retorni a casa nostra i que l’accés de tots els treballadors a la informació de caire sindical surti de la zona ombrívola de confusió i incertesa i continuï sent un estendard de la llibertat sindical.


dimarts, 24 de juliol del 2007

S’HAURAN DE REPETIR LES ELECCIONS SINDICALS? TOT ÉS POSSIBLE!

Lluny del la xerrameca barata a la que ens tenen acostumats els representants sindicals de CCOO als seus correus electrònics i butlletins, el cert és que el conflicte plantejat amb el procediment electoral per a renovar la representació de la Junta de Personal i l’entrada en vigor de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic encara no està resolt i dependrà del que resolgui el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya o, en última instància, d’una sentència judicial.
Pel nostre sindicat resulta obvi que els interessos dels funcionaris quedarien millor representats amb 21 delegats que amb els 19 actuals, però també ha quedat clar que ni a CCOO ni a la USOC els interessa que es compleixi la Llei, i actuen de forma interessada i amb un objectiu sindical clar: no perdre la majoria a la Junta de Personal que els proporciona el benefici, gens menyspreable, de disposar de tota la jornada laboral del president (CCOO) i del secretari (USOC) per a dedicar-la a tasques sindicals.
A priori, de les tres opcions possibles: repartir els 21 delegats segons els vots obtinguts per cada formació sindical el passat 25 d’abril, tornar a celebrar eleccions sindicals o efectuar eleccions parcials; les dos primeres se’ns presenten com a més possibles.
El nostre sindicat mai llença la tovallola i lluitarà fins al final i, quan arribi el moment, se sabrà la resolució definitiva del conflicte. De moment, l’intent indissimulat de CCOO i la USOC d'apartar l’ASEMIT i la UGT de la presa de decisions sindicals ha quedat palès perquè l’espai que ocupa l’ASEMIT, com a primera força sindical a la Junta de Personal, els fa nosa i també por, perquè defensem els interessos de tots els treballadors i cada cop més gent s’està sumant al nostre projecte sindical.
No és que ens fiem de les enquestes, però us demanem que us animeu a respondre amb sinceritat la que us proposem a la part dreta d’aquest post i que sigui allò que digui la majoria. Animeu als vostres companys i companyes a votar una de les opcions i, si s’han de celebrar noves eleccions sindicals, serà el moment de la responsabilitat col·lectiva.

(només es permet un vot per ordinador)

dilluns, 2 de juliol del 2007



ROMA, NO PAGA TRAÏDORS!

Ho dèiem abans de les eleccions sindicals: “Per a tornar a aspirar a tot, CCOO ha de deixar enrere el sectarisme actual i ha de tornar a representar els interessos de tots els treballadors i treballadores municipals. I per això necessitarà una renovació dels actuals líders sindicals o, si més no, uns altres sindicalistes més preparats, més competents i menys ressentits. Amb els actuals no anem bé per anar a Roma”.
Desgraciadament, ja hem comentat moltes vegades que hi ha massa ressentits sectaris a CCOO. Per què ho diem? Doncs perquè CCOO ha desaprofitat una oportunitat d’or de renovar-se i això, a la llarga o a la curta es paga. També és cert que ens resistim a entrar en polèmiques de curta volada. Ens havíem fet el propòsit de no opinar al bloc sobre temes referits a l’anterior responsable polític de l’àrea de recursos humans, però davant el cínic i barroer atac que li llancen a ell i al tècnic municipal de personal, al darrer pamflet sindical, no podem, ni volem callar.
A qui cal atribuir "l'èxit” del conveni laboral i del pacte dels funcionaris? Doncs bàsicament a ells, que van córrer als braços del regidor de personal per a signar-los. El mateix regidor al que ara titllen de “nefast gestor” i d’haver tingut un “mandat caòtic”.

Ens crida molt l’atenció el canvi d’actitud dels antics col·laboradors del regidor de personal, que no ho oblidem, van signar l’acord dels funcionaris amb un sol representant a la Junta de Personal, d’un total d'
11 delegats, traint la confiança de la resta de representants dels treballadors que encara l’estaven negociant i quan tampoc s’havia tancat l’acord de condicions específiques dels funcionaris de la Guàrdia Urbana. Manipular ara un tema del que ells en són responsables, per tal de fer mal políticament a qui era el seu amic i amb qui anaven a fer dinars per a celebrar la traïció, ens sembla greu i d’una baixesa ètica més que reprovable.

De què es queixen ara? Els han pagat amb la mateixa moneda, perquè ja haurien de saber que... Roma, no paga traïdors!!

Llegir el que esperaven obtenir de la traïció

dilluns, 4 de juny del 2007



L'ODI ELS UNEIX MÉS QUE L'AMOR

CCOO acusa la regidoria de personal de no respectar la nova llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, però oblida “interessadament” que segons l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, la Junta de Personal de l’Ajuntament de Tarragona ha d’estar composada per 21 delegats. Si apliquem els resultats de les darreres eleccions sindicals, la representació majoritària de la Junta de Personal la tenen ASEMIT i UGT, no CCOO i USOC. En què quedem? Es pot aconseguir enganyar una persona o un col·lectiu un dia, una setmana, uns mesos i fins i tot un grapat d'anys però no es pot estafar impunement als treballadors municipals durant tota una vida. Cada dia es fa més evident allò que CCOO vol amagar fins al final: CCOO reclamen només per a ells. Diguem-ho clar i català!
Som conscients que fent públiques les seves omnioses peticions, els fem nosa, els resultem incòmodes i per això, l’odi que ens tenen és tan gran, que els a dut a establir estranyes aliances sindicals per intentar anul·lar-nos. Sabem que hi posaran les mentides, les manipulacions i els esforços que convingui, però heu de saber que no se’n sortiran.

dimarts, 22 de maig del 2007



Aquests són els que han de defensar els drets de TOTS els treballadors? Quin tip de riure!

“m'indigna la injustícia, el menyspreu, la xuleria i l'amiguisme” Josep-Maria Badia, President de la Junta de Personal

Uiii!! D’on ha sortit aquest paladí de la solidaritat i la justícia? Els de CCOO, els darrers vint anys el deuen haver tingut guardadet dins una ampolla amb formol. Només així ens expliquem que no s’hagi assabentat que CCOO ha practicat una política antisindical basada en fer propostes que només han beneficiat a una selecta minoría de funcionaris (
llegir denúncia). El treball sindical es fa demostrant la capacitat de complir amb els compromisos i la feina i no deixant plantats als treballadors quan intenten superar situacions injustes. A nosaltres, en aquestes alçades, la capacitat de dir tonteries dels que s’han aliat amb els que fan bandera de la injustícia, el menyspreu, la xuleria i l'amiguisme ens provoca, alhora, el riure i la por.
El riure, veient els pactes que s’han muntat amb els que canvien constantment de sindicat, de partit polític i de jaqueta; i encara ens volen vendre la moto. I la por perquè torna la beateful people de CCOO, la mateixa gent que van tenir la majoria sindical en anterioritat i no van fer res del que proposaven. Bé, res no és cert, perquè tots s’han anant col·locant. Alguns han fet una impressionant carrera administrativa. Els que porteu anys a la casa ja sabeu de qui i de què parlem.
Disculpeu la càustica, però és el que ens surt després de llegir el rotllo espantós del flamant President de la Junta de Personal.
En qualsevol cas, penseu: com més dura sigui la tasca, més brillant serà l'èxit final.

Sindicat ASEMIT
Tens un moment, sisplau?

Em sembla fantàstic que ens acuseu a nosaltres quan a la Junta que hi havia els darrers quatre anys no l'hau acusat mai de res. Van tenir temps de solucionar el vostre problema, no?
Ni ASEMIT ni UGT marcaran el nostre temps. La nova Junta, boicotejada d'entrada i des del primer dia per ASEMIT i UGT (no reconeixent els resultats electorals legítims) està organitzant-se. En aquest moment estem revisant l'adaptació dels resultats electorals a les comissions de seguiment i estem analitzant temes pendents com ara el vostre.
D'altra banda, tenim molt clar que les solucions han de ser globals. No estem disposats a fer negociacions parcials. Si hi han desequilibris o manca d'equiparacions, s'han de solucionar totes i no només algunes. Per tant, esteu a la llista de greuges.
Així mateix, heu de saber que la reunió que dieu no tenia quorum, ni en primera ni en segona.
Em sap greu dir-vos-ho, però el vostre escrit sembla fet al dictat.
Estic a la vostra disposició per parlar, quan vulgueu, d'aquest tema o de qualsevol altre.

Josep-Maria Badia
President de la Junta de Personal
plantada sindicats

Maria del Mar, Rosa i Mònica, volem expressar públicament el nostre "agraïment" als sindicats USOC i CCOO per haver-nos "deixat plantats" en dues Comissió celebrades els dies 11 i 17 de maig d’engany, a les quals sí que hi van assistir els sindicats UGT i ASEMIT. En la primera de les reunions, per sort, i malgrat el seu boicot, després d'una deliberació sobre si hi havia o no quòrum suficient, finalment es va poder celebrar l’esmenta Comissió, en segona convocatòria.

El motiu de la reunió era intentar solucionar un problema retributiu que els col·lectius d'administratius i tècnics mitjos patim des de fa molts anys (9 administratius cobrem un complement específic inferior al que cobràvem quan érem auxiliars, abans d'aprovar el concurs-oposició). En nombroses ocasions hem plantejat el tema, buscant l'ajut dels sindicats (entre ells CCOO), sense haver aconseguit fins el moment cap solució.

Per això ens dol profundament veure com CCOO i USOC ens posen entrebancs per tornar-ho a intentar un altre cop (que ja és tenir moral!), només perquè aquesta vegada hem buscat el suport d'ASEMIT. A nosaltres no ens interessen ni les intrigues ni les rivalitats sindicals, només busquem una solució. I, hem pogut comprovar que, un sindicat que tothom creu que es dedica a defensar interessos particulars del seu col·lectiu, ha sigut l'únic que ens ha escoltat i està intentant fer alguna cosa per ajudar-nos, a qui s’ha sumat UGT, i a qui també hem d'agrair el seu suport.

I ara resulta que no només ens neguen el seu suport, sinó que a sobre USOC està aprofitant la nostra iniciativa per demanar, per la seva banda, millores pels seus representants, injustificades i que no tenen res a veure amb la nostra situació. El que ens faltava!.

Esperem que la nostra queixa serveixi perquè això no li torni a passar a ningú més, doncs ja és prou penós haver d'insistir davant la Corporació per tal d'aplicar el que és just, com perquè a sobre els nostres representants sindicals ens plantin i es desentenguin de nosaltres, o pitjor encara, se n'aprofitin.

Aclarim per endavant, que aquest escrit no és conseqüència de l'encàrrec de cap sindicat. L'hem fet lliurement, perquè comencem a estar fartes de veure com els nostres sindicats s'omplen de glòria dient que defensaran els drets de tothom, i després a l'hora de la veritat ens prenen el pèl, moguts pels seus propis interessos i necessitats.

diumenge, 25 de març del 2007



CCOO PREGUNTA: HI HA MOTIUS PER NO ESTAR EMPRENYATS?
ASEMIT RESPON: OH, I TANT QUE SÍ QUE HI HA MOTIUS PER ESTAR EMPRENYATS!

Com no han d’estar emprenyats els camarades de CCOO? El sindicat ASEMIT, en un article titulat “MANGONEO SINDICAL”, va denunciar públicament a finals de febrer els que “S’HAN RETRATAT” en un cartell demanant increments com els de la Guàrdia Urbana i ara parlen de justícia i igualtat.

CCOO va proposar a la corporació augments econòmics, a partir de març del 2007, per una "SELECTA MINORIA" d’11 empleats municipals, que en alguns casos superaven el 22 i el 26% Mirem dos exemples:

- Es proposa canviar la denominació del lloc de treball de CAP DE DISSENY GRÀFIC I AUTOEDICIÓ per la de Cap DE SECCIÓ TÈCNICA, grup A, CD 24 i CE de 19.099,98 €. Això suposa, en relació a la retribució total + productivitats percebudes durant l'any 2006, un increment salarial del 26,38%

- Es proposa canviar la denominació del lloc de treball de PERIODISTA per la de COORDINADOR, grup A, CD 22 i CE de 18.020,98 €. Això suposa, en relació a la retribució total + productivitats percebudes durant el 2006, un increment salarial del 22,28%

Aquesta és una més de les peculiars maneres que tenen els sindicalistes de CCOO del nostre Ajuntament "d’impartir justícia i igualtat" entre TOTS els treballadors municipals.

Permetreu que aquesta Mena de "SINDICALISME" participi, després del dia 25 d'abril, en la valoració del vostre lloc de treball?

dimecres, 21 de febrer del 2007





‘MANGONEO’ SINDICAL

Dimecres, 21 de febrer. Dos quarts d’onze del matí. Segona planta del Palau Municipal. Comissió de valoració dels llocs de treball, reordenació administrativa i promoció interna.Dos alliberats sindicals de CCOO es disposen a ‘negociar’ una proposta de la corporació de creació de places dels grups A i C. A canvi, pretenen que el plenari els aprovi, amb efectes d’1 de març, la classificació d’11 llocs de treball laboral, entre ells el següent: ‘Canviar la denominació del lloc de treball de periodista per la de coordinador Grup A CD 22 i CE 18.020,98 euros’
Però amb el que no compten és que els altres sindicats presents, USTEC, UGT i ASEMIT, no venen a ‘negociar’ la promoció ‘per la patilla’ dels ‘seus amics’, sinó a defensar els interessos de TOTS els treballadors i treballadores municipals i deixen escrit ben clar a l’acta que només votaran la Valoració dels llocs de treball, el nou Organigrama municipal i el Catàleg de llocs de treball, quan es coneguin en la seva totalitat i no per entregues, com pretèn fer la corporació.Al final, queden ben retratats i les onze places que pretenien ‘canviar’ no s’aproven. Lleig, periodista-coordinador, molt lleig!
Per a tornar a aspirar a tot, CCOO ha de deixar enrere el sectarisme actual i ha de tornar a representar els interessos de tots els treballadors i treballadores municipals. I per això necessitarà una renovació dels actuals líders sindicals o, si més no, uns altres sindicalistes més preparats, més competents i menys ressentits. Amb els actuals no anem bé per anar a Roma.
Esperem que les properes eleccions serveixin
per posar a cadascú al seu lloc.

diumenge, 4 de febrer del 2007


BENVINGUTS AL NOSTRE SINDICAT
El sindicat asemit acaba de complir quatre anys de vida. Durant aquest període el nostres reptes han estat la conquesta d’un futur millor per a tots, aconseguir un marc de relacions laborals més just, més integrat, amb major benestar social, amb millor qualitat de vida per a tothom. Ambicionem un ajuntament obert, plural, modern, compromès amb el progrés i la igualtat d’oportunitats per a tots els seus treballadors.
Per a dur a terme aquest projecte de canvi tenim el suport incondicional de molts companys i companyes que han sentit la mateixa necessitat de contribuir en la consecució d’aquests reptes que ambicionem. Les recents incorporacions al sindicat són molt importants perquè ens permetran assegurar i reforçar aquest projecte i, a la vegada, assegurar la protecció sindical al major nombre de treballadors possible. Per això, des d'aquestes línies, els volem donar la més cordial benvinguda al nostre sindicat.